-Entrevistem a Peter Vives, fill de neozelandesa i català, conegut a Catalunya gràcies al seu paper de Nil a ‘La Riera‘, el nét de la gran matriarca Mercè Riera (Mercè Sampietro). Va fer el salt a la ficció estatal com el reporter i espia Marcus Logan d’El tiempo entre costuras‘ (Antena 3 TV) i l’enamoradís capità Patrick d’’Águila Roja‘ (TVE-1), que va morir a mans del protagonista.
Deslimita’m compleix 12 anys durant els quals centenars de nois i noies i desenes de professionals han fet realitat aquest projecte. És per això que Peter Vives és el millor padrí per a aquesta edició, com a exemple de joventut, professionalitat i futur interpretatiu sense fronteres.
Mai s’havia plantejat ser actor, però va rebre una trucada de Disney que li va obrir les portes de la interpretació quan estava estudiant Física. Va participar en la segona part de la pel·lícula ‘The Cheetah Girls‘, que es va rodar a Barcelona i d’allí va fer el salt a la televisió autonòmica catalana, participant en ‘La Riera’.
De tots els treballs interpretatius que has realitzat fins al moment, quin t’ha donat major satisfacció?
Difícil de dir… hi ha satisfacció de molts tipus. Sembla mentida però un dels moments que recordo ser més feliç és en acabar la primera obra que vaig fer amb 15 anys a l’escola. Ens vam esforçar molt a crear-la i no havia pujat mai a un escenari. A l’acabar i notar la reacció del públic per primera vegada, vaig notar una satisfacció que encara ara recordo.
En aquest punt que et trobes, si poguessis escollir, cap a on t’agradaria dirigir la teva carrera: cap a la gran pantalla, la televisió, el teatre?
És una pregunta que em fan molt sovint. A mi fer televisió m’ha obert les portes a fer teatre. Del teatre m’agrada el fet de fer tot el viatge del personatge cada nit i rebre la resposta del públic al moment. Però a l’hora d’escollir depèn molt més del tipus de projecte, personatge, companys i director més que no pas de si és cine o teatre.
Quins són els teus referents al món de la interpretació?
En cada projecte en el qual he participat he trobat referents. Sovint de qui pots aprendre més és de qui tens al davant. Ara bé, si pregunteu per actors que em flipen, Daniel Day Luis, Jake Gyllenhaal o Antonio de la Torre per exemple.
És probable que, per la teva joventut, hagis rebut consells professionals. Quin és el millor consell que t’han donat?
Doncs consell així específic no em ve cap al cap. Sí que és a les teves mans observar les dinàmiques de la gent amb més experiència que tens a prop teu, i decidir quines et van bé i quines no.
En el Deslimita’m hi ha molts nois i noies que interpreten per afició, per necessitat, per impuls, perquè si, per explicar les seves realitats… Quin consell els donaries als qui comencen a notar el “gusanillo” de la interpretació?
Que l’expressin, que no tinguin por. Però que si d’això en volen fer una professió, i no només un hobby i una eina per expressar-se, comporta un sacrifici i una responsabilitat. No està de més pensar en alguna altra cosa que també els ompli i que no depengui tant del fet que soni el telèfon… Jeje
Si no fossis actor, què penses que estaries fent? Què t’agradaria fer de no ser actor?
M’agraden tantes coses, que potser per això sóc actor, per poder-les ser totes.
Seguint amb l’art, m’encantaria ser pianista. M’encanta la ciència, la filosofia, o la fotografia…
Moltes gràcies per participar en aquesta edició que de ben segur servirà perquè nois i noies puguin inspirar els seus somnis.
