La roda se suma al manifest a favor de la cultura!


Nombroses entitats del sector cultural de Catalunya s’han unit al ‘Manifest a favor de la cultura’ promogut per l’entitat catalana Cercle de Cultura.
El Manifest demana a les administracions públiques catalanes, espanyoles i europees que elaborin un conjunt de mesures que permetin el manteniment del teixit productiu i l’activitat dels sectors culturals per garantir la continuïtat de la feina desenvolupada per creadors, artistes i treballadors de la cultura, associacions i de tots aquells ciutadans que hi participen a través de la cultura popular i tradicional.

Manifest

La greu crisi sanitària a la qual estem assistint des del tancament dels espais culturals del passat 12 de març i des del decret d’Estat d’Alarma del 14 de març, ha deixat els sectors culturals en estat de xoc, paralitzats i sense cap capacitat per a generar cap mena d’ingressos o per garantir el seu funcionament bàsic. Una mesura necessària per combatre la urgència sanitària i garantir una gestió eficaç i coordinada per a lluitar contra el coronavirus ha sacsejat, com mai abans cap altra crisi, tota la cultura del país. Una cultura que des del primer moment s’ha solidaritzat amb generositat en abastir de continguts els minuts i les hores mortes de la ciutadania confinada a casa, coneixedora com és de la importància de tenir cura del cos, i també de l’ànima. 
 
Però ens hem descuidat de catalogar la cultura com un servei essencial. Ara des de casa, demà des dels seus espais naturals d’exhibició. I ens hem deixat pel camí, desprotegits, empreses, entitats, institucions, artistes, creadors, investigadors, gestors i treballadors, i tota la varietat de persones que vivim cada dia de la cultura considerada com un dels motors del nostre progrés social. A més, la cultura és fonamental per a la construcció de l’oferta turística, basada en molts casos en l’atractiu i l’oferta cultural, sense la qual no serà possible rellançar l’activitat turística i de serveis associats. 
 
Els professionals de la gestió cultural, els museus i espais de patrimoni, les arts escèniques, audiovisuals, les arts literàries, les plàstiques i les musicals, s’han vist obligats a interrompre els seus processos de creació, recerca, gestió patrimonial i desenvolupament creatiu destinats a garantir la continuïtat bàsica dels seus serveis i posar en marxa nous projectes; així com s’han quedat desertes les ciutats sense obrir sales d’exhibició cinematogràfiques, teatrals, musicals, els espais de creació, les galeries d’art, els museus i espais de presentació patrimonial, les biblioteques, arxius, llibreries, i espais públics on es desenvolupen manifestacions culturals de tota mena. L’experiència s’estén també a les empreses productores de cinema, de televisió, d’espectacles teatrals, d’editorials, de la indústria del videojoc, la producció musical, i els serveis associats al turisme, la cultura popular i la gestió del lleure. 
 
Avui podem certificar que el 100% del sector cultural està aturat. A la impossibilitat de generar ingressos o de continuar oferint els serveis bàsics a la ciutadania, s’uneix l’enorme dificultat per a mantenir a curt i mitjà termini les estructures productives i els serveis bàsics de funcionament que són les que creen les condicions per a l’adequat funcionament dels sectors culturals. Constatem que els artistes, creadors, gestors, conservadors i investigadors, que el conjunt de treballadors de la cultura, no només ja no disposen de les condicions per donar sortida als seus treballs sinó que, a més, una gran majoria no reben cap ingrés, o les seves organitzacions estan patint enormes dificultats de finançament que posen en risc la seva continuïtat. A la situació de dèficit en el finançament de la cultura, la manca d’una llei de patrocini, mecenatge i participació social, s’hi afegeix ara la crisi pandèmica global. Podem asseverar que els sectors culturals es troben davant del moment més difícil i decisiu de la seva història. 
 
El sector cultural ha estat clau per ajudar a edificar valors essencials en la societat com són el pluralisme, la convivència, la tolerància, el respecte, la llibertat d’expressió, la crítica i l’educació. Però recordem que la cultura no és una despesa: és una inversió, i que és també un sector econòmic important (3,5 % del PIB) que, a més, afecta de manera important l’enfocament d’altres sectors, com el turisme i el comerç. 
 
Tots aquests aspectes són els que ens impulsen a reclamar amb promptitud les següents mesures: 
 
Peticions
1. La cultura és un dret recollit per la declaració Universal dels Drets Humans, i un bé de primera necessitat, i així ha de quedar establert en totes les normes del nostre país, a partir d’ara i pel futur. 
2. Això comporta que ha d’estar protegida, impulsada i promocionada, amb uns recursos suficients i adequats a aquesta importància. 
3. La cultura hauria d’integrar-se en els plans estratègics de desenvolupament territorial, social i econòmic. 
4. Calen mesures de “xoc” destinades a injectar recursos en el sector amb caràcter immediat. Més enllà de l’endeutament per sortir de la crisi caldrà actuar de manera urgent per preservar tot el teixit cultural, amb especial atenció a la preservació del joc de forces equilibrades entre el sector públic i el privat. 
5. Són imprescindibles mesures de protecció tant dels artistes, creadors, tècnics i gestors, com de les empreses, entitats i institucions culturals, font de riquesa i treball de moltes persones. 
6. Cal una coordinació estratègica que impliqui als departaments de Cultura, Salut, Educació, Empresa, Treball, Territori i Interior, en la planificació de la recuperació de l’activitat, per no estigmatitzar els espais culturals, com va succeir en l’inici d’aquesta crisi. Caldrà pactar amb el sector les condicions en les quals es planteja la tornada, així com els protocols de seguretat que generin confiança al públic. 
7. Cal una gran campanya de comunicació i màrqueting dirigida a recuperar el públic cultural sensibilitzant-lo de la necessitat de la seva complicitat per generar una viabilitat dels sectors culturals el més aviat possible. 
8. Cal començar a treballar en iniciatives legislatives que permetin disposar d’una llei de Mecenatge, Patrocini i Participació social que esdevingui un veritable estímul per la participació de les persones físiques com jurídiques en el finançament de la cultura. 
9. Cal posar-se a treballar en l’actualització del marc normatiu que afecta els sectors de la cultura, aprofitant els potencials reals de desenvolupament estratègic del model econòmic, social i territorial. 
10. Volem ser considerats tan necessaris com ho hem estat per superar aquest confinament. Ara, però, toca a les administracions posar les eines, les lleis i els recursos per ajudar al sector cultural. 

Barcelona, 20 d’abril de 2020