L’escriptor, historiador i filòleg Albert Manent, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, s’ha mort a l’edat de 83 anys.
Lluitador antifranquista, fou un dels fundadors de la revista Serra d’Or. També va ocupar càrrecs de responsabilitat a la Generalitat, en el Departament de Cultura del primer govern de Jordi Pujol, que va dirigir Max Cahner. Nat a Premià de Dalt (Maresme) el 23 de setembre de 1930, era fill de Marià Manent i Cisa (1898-1988), també escriptor. També fou li fou concedida la Medalla al mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona i va destacar en el camp de la poesia, la narrativa, l’assaig i la història.
La seva obra literària consta d’una cinquantena de llibres, un miler d’articles periodístics, bibliografies i retrats literaris clau per entendre la història cultural catalana del segle XX. El llibre que li donà una dimensió política és la seva Crònica Política del Departament de Cultura (1980-1988). Va servir a quatre consellers de Cultura pujolistes, tots diferents, Max Cahner fins a Joan Guitart. Al llibre es troben visions particulars, detalls, anècdotes i la valoració dels principals personatges que van ésser a primera línia en aquells primers vuit anys del Departament de Cultura.
Els que el vam conèixer parlem d’ell com un home afable per fora i dur per dins. Tenia el do de la conversa i molt observador. No amagava ni el seu catolicisme ni el seu catalanisme i podia arribar a ser temerari en la defensa dels valors en els quals creia.
Ha mort un dels catalans que més ha fet per la cultura, pel país i per la recuperació de les petites històries que impulsava anant per Catalunya.
