El passat dilluns, 3 de novembre, es va realitzar un acte d’homenatge al filòleg, escriptor i activista cultural Albert Manent.
Els seus vincles amb la Fundació La Roda van ser als inicis de l’entitat quan cap allà el 1977 encara era l’associació La Roda.
L’acte va tenir lloc al Saló de Cent de Barcelona i va ser organitzat pel grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans. A l’homenatge van assistir la presidenta i directora de La Roda Lluïsa Celades i Anna Corbella en representació de totes les persones i entitats que sota el paraigua de la fundació van estar vinculades al tarannà lluitador i d’estima vers la cultura catalana de l’escriptor.
En l’homenatge va participar l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias que va destacar de Manent la capacitat de “mantenir la flama de la cultura durant la llarga nit del franquisme”.
Albert Manent va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, deixant una molt bona empremta en aquest país que tant estimava i on va impulsar nombroses obres col·lectives d’envergadura en l’àmbit cultural.
Albert Manent, home de cultura
Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, 1930 – Barcelona, 2014), va ser crític literari, poeta i historiador de la literatura. Llicenciat en Dret i en Filologia catalana, de ben jove publica dos poemaris (1949 i 1951) i participa activament en la resistència catalana. La seva tasca principal respon a la de recompondre la història cultural catalana del segle XX, amb un especial interès per testimoniar les vicissituds del període franquista. El 1959 cofunda Serra d’Or i més endavant publica importants biografies de Carles Riba (1963), Josep Carner (1969), Jaume Bofill i Mates (1972), J.V. Foix (1993), Marià Manent (1995), Tomàs Garcés (2001) o Fèlix Millet (2003), obres que complementa a partir de 1986 amb retrats literaris d’una setantena de personatges i col·lectius. D’aquí destaquen «Solc de les hores» (1988), «Semblances contra l’oblit» (1990), «Retorn a abans d’ahir» (1993) o el llibre de memòries «El molí de l’ombra» (1986).
Entre d’altres, va ser coordinador dels tres volums del «Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya» (2001), col·laborà a la «Història de la literatura catalana» d’Ariel, reculli en dos volums estudis d’història cultural, edità la panoràmica sobre «La literatura catalana a l’exili»(1976) i dues obres sobre bibliografia clandestina de la postguerra (1988 i 1989). President de la Societat d’Onomàstica, també escriu estudis sobre toponímia i lèxic dialectal i popular. En reconeixement de la seva tasca cultural, va ser Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals i rep els premis Serra d’Or d’assaig (1970), Josep Pla (1987), Ramon Llull (1995), Ramon Trias Fargas (2003), i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2011), així com la Medalla al Mèrit Cultural (2003) i la publicació de llibres d’homenatge (2000 i 2005).
Va treballar en l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb càrrecs de responsabilitat i àdhuc com a assessor del president Jordi Pujol, a qui conegué durant els anys d’universitat, quan funcionava el FUC (Front Universitari Català). Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d’Història Contemporània i des de la seva fundació (1980) fins al 2010 va presidir la Societat d’Onomàstica; en aquest any va ser substituït per Josep Maria Albaigès i Olivart. Va col·laborar amb diversos mitjans de la premsa escrita, especialment amb Serra d’Or, de la qual fou un dels fundadors.
